Un any més us convidem a participar en la XII Mostra Sant Jordi DigiTale. Com en edicions anteriors, es tracta d’un espai no competitiu en el que volem posar de relleu la creativitat desenvolupada a través de noves tecnologies en els centres penitenciaris de Catalunya.
Sota el lema “Històries narrades amb veus i imatges” es vol destacar que la Mostra acull tot tipus de relats digitals: AudioRelats, Podcasts, VideoRelats, FotoRelats, Narratives Digitals, dmagaZines, documenTIC… basat en textos originals o d’altres autors. Tot un ventall de possibilitats perquè les veus traspassin els murs de la presó i siguin protagonistes.
Amb motiu de la celebració del Dia de la Dona al CP Mas Enric, el Consell per la Igualtat del centre en col·laboració amb la subdirecció de Tractament, va organitzar un acte per commemorar-lo. L’acte es va celebrar en format de programa de ràdio per poder ser difós a xarxes socials i en ell hi van participar com a convidades les professionals de la xarxa institucional d’Atenció a les Dones de la província de Tarragona, les referents de gènere del centre i Gemma Torres, responsable del Projecte d’igualtat en l’Execució Penal, de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la víctima.
Les dones del mòdul van poder establir un diàleg amb totes les participants resolent així dubtes i inquietuds envers l’atenció integral a dones al territori i accedint a la informació sobre serveis que s’ofereixen per a víctimes de violència masclista. El programa de ràdio, que va estar coordinat tècnicament pel taller d’arts escèniques va estar amenitzat amb música i poemes.
Arrel d’aquest acte s’ha obert la possibilitat de crear xarxa entre professionals orientada a l’atenció integral de la dona privada de llibertat.
Us deixem una nova edició del podcast de “Casi 200 voces”. Trobareu les seccions habituals, però amb nous continguts que esperem que us interessin:
Sonrisas, feta per Pacomé.
Vera Cristo, feta per A.B. Xegus.
Trasxendere, feta per Arnau.
Magazine, feta per Luigi el Cariñoso.
Políticamente incorrecto, feta per A.B. Xegus.
Los enanitos me crecen en el patio, feta per Luigi el Cariñoso.
Comiat de la dinamitzadora.
Amb l’ajuda del locutor Antonio Cano.
Al final de l’edició, la nostra dinamitzadora, Laia, s’acomiada amb la mà al cor. Ha sigut un recorregut curt, però intens i ple de bons moments. Esperem que no sigui un adéu definitiu, sinó un fins aviat i poder retrobar-nos en el nostre camí.
A inicis de l’any 2021, les usuàries del Punt Òmnia Ada Lovelace van escriure i gravar en àudio una història que tothom sabia com començava, però ningú sabia com acabaria.
Les autores d’aquesta història van improvisar i van deixar volar la seva imaginació, únicament llegint el fragment inicial i continuant la història prèvia a partir del que havien anat escrivint les anteriors participants. Durant aquest temps els taller digitals es van continuar impartint, d’acord amb aquesta metodologia de treball. Ara, una any després, ens complau compartir, la segona part de la història, aquest cop elaborada pels usuaris habituals del Mòdul 4.
Es tracta d’una història de misteri, en què la jove Libertad es troba atrapada a una illa desconeguda i solitària, on haurà d’enfrontar-se a aventures i sorpreses que faran trontollar el seu present, passat i futur.
El resultat són dotze capítols breus, que a continuació podeu escoltar en l’àudio relat en format MP3.
Però el final encara està per escriure. Pròximament la història continuarà…
Aquí teniu un nou programa del podcast “Casi 200 voces”. En aquesta ocasió, continuem treballant el tema de l’autoconeixement i el procés de retrobament amb nosaltres mateixos; obrim records sobre l’inici de la secció de Los enanitos me crecen en el patio, alhora que s’analitza l’evolució que ha tingut al llarg de les darreres edicions; i per concloure, com sempre, intentem que passeu una bona estona amb acudits que, com a mínim, us volen fer sonriure i bona música.
Trasxendere, feta per Arnau.
Los enanitos me crecen en el patio, feta per Luigi el Cariñoso.
Sonrisas, feta per Pacomé.
Amb l’ajuda del locutor Antonio Cano.
Tot l’equip de “Casi 200 voces” us agraïm el vostre seguiment i esperem que gaudiu d’aquesta nova edició, feta amb la mateixa il·lusió de sempre.
Tornem una altra vegada amb el nostre estimat “Casi 200 Voces”. Després d’un període temps on no s’ha pogut emetre aquest programa, reprenem el ritme amb una novetat important: a partir d’ara el podcast anirà a càrrec d’una nova Dinamitzadora TIC, la Laia, a qui donem la benvinguda.
També aprofitem per enviar una abraçada molt gran a l’Ana, l’anterior Dinamitzadora TIC.
En aquesta edició trobareu les seccions de:
Trasxendere, feta per Arnau.
El muro, feta per Marcel.
Los enanitos me crecen en el patio, feta per Luigi el Cariñoso.
Sonrisas, feta per Pacomé.
El hombre sin nombre, feta per Luis.
Amb l’ajuda del locutor Antonio Cano.
Esperem que us agradi molt i que ho gaudiu i rieu tant com nosaltres!
En aquest post presentem el número 6 de nostra revista digital “Dones que volen”, elaborada i editada en exclusiva per les dones usuàries del Punt Òmnia Ada Lovelace, ubicat en el Centre Penitenciari Brians 1. En la revista trobaréis les seccions habituals, que enguany us permetrà viatjar per diversos països i cultures: des de la samba de Brasil fins al el kung-fu de Asia, entre altres.
Us presentem una nova edició, la darrera de l’any. Esperem que la gaudiu i valoreu l’esforç i la il·lusió amb la que està preparada.
Nosaltres continuem treballant per superar-nos en aquest any que estrenem i oferir-vos continguts que siguin del vostre interès, en un format àgil i atractiu.
Com ja es tradicional, CP Lledoners ha organitzat un concurs de pessebres dins del mateix centre. Han participat tots els mòduls, construint els seus propis pessebres de la forma més tradicional o fent reinterpretacions més actuals amb materials reciclats, reutilitzats, naturals, etc. Amb el vídeo podeu veure la creativitat desplegada en cada mòdul i el resultat final.
Dins d’uns dies hi haurà el lliurament dels corresponents premis. Per això comptem amb un Jurat format pel Grup Pessebrístic de Manresa i la col·laboració de l’Associació de Veïnat Vic-Remei. És una sort tenir la oportunitat de comptar amb aquestes entitats com a jurat especialitzat des de fa anys. Però amb independència de qui sigui guanyador, tothom que ha participat en la iniciativa, tant interns com els professionals que els han acompanyat, han fet una feina molt positiva i enriquidora que a més ha contribuït a decorar el mòdul d’una manera ben original i a gaudir tots plegats d’aquests dies tan especials.
AlfaDigital: TIC i presó 