L’any 2016 a la VII Jornada Punt Tic i Presó, vam conèixer l’Oriol Ripoll i vam tenir el plaer de participar en el seu taller sobre gamificació. La veritat és que els nostres coneixements previs sobre aquest concepte eren nuls. L’Oriol ens va contagiar la seva passió, i ens va enamorar la seva facilitat per jugar i per crear dinàmiques de joc. Durant aquest taller, vam poder experimentar en primera persona que és gamificar, i com es pot canviar la nostra mirada, no sense esforç ni certes dificultats quan no estàs acostumat.
D’aquell taller, i de la sempre curiositat d’en Julio Zino, va sorgir la idea d’iniciar un grup de gamificació a presons, amb quin objectiu? Gamificar els programes de tractament amb els quals treballem i apliquem en el nostre dia a dia.
Per què? Per cercar metodologies diferents que motivin als interns/es i ens permetin fer que els programes de tractament (per treballar els diversos delictes, les problemàtiques amb les toxicomanies, la violència, etc.) siguin engrescadors i motivin als interns/es.
La gamificació se’ns va presentar com una bona eina aplicable als programes de tractament, i que ens podia permetre apropar-nos als interns/es des d’una altra perspectiva, apoderant-los, fent-los partícips i “cridant la seva atenció” amb una cosa nova.
Així és com es van crear dos grups de treball, un al CP Puig de les Basses i un altre al CP Quatre Camins. La primera trobada que vam fer al CEJFE, conjuntament, ens va servir per fer les presentacions oficials, però també per poder establir les primeres pautes de treball en relació a allò que volíem treballar. A partir d’aquí cada centre va iniciar la feina.
Pel que fa al grup de Quatre Camins, és un grup multidisciplinar, configurat per diferents professionals de tractament.
Què hem fet? Una narrativa basada en un accident d’avió i l’aterratge en una illa deserta.
Amb quin objectiu del joc? Salvar-nos. Aconseguir arribar al punt més alt de l’illa per que apareixerà un vaixell que ens rescatarà. Mitjançant una dinàmica cooperativa. S’han preparat quatre sessions (d’una hora i mitja aproximadament) de joc. A cada jornada, s’hauran de fer una o dues proves-activitats per superar els obstacles que ens anem trobant, i anar aconseguint eines que ens permetin assolir l’objectiu final. Aquestes proves-activitats dependran del programa que cada professional realitzi, ja que es poden adequar depenent dels continguts que vulguem treballar, tot i que hem pensat una proposta concreta per treballar les emocions, l’empatia i l’assertivitat.
Els reptes de futur passen per poder aplicar aquest joc i veure com funciona a la pràctica. Tot i que ja ens trobem “manos a la obra” amb propostes gamificades concretes, aportades per l’Oriol Ripoll, i que estem adaptant i aplicant als programes què fem en la nostra quotidianitat.
Pel que fa al grup del Puig de les Basses vam decidir començar a “gamificar” inspirant-nos en els tradicionals duels dels cantants de rap. D’aquesta forma incloíem un xic de competitivitat al joc. Mitjançant unes situacions en les que interactuen dos personatges on cadascun d’ells té un objectiu clar a aconseguir, i amb un temps limitat, es posen a representar el rol assignat i la resta de participants haurà de jutjar i valorar, aquelles habilitats que han sabut o no, utilitzar. D’aquesta forma, situació rere situació, es treballen conceptes com: l’empatia, l’assertivitat, les postures corporals, el to de veu, etc…
El LEUD (Lideratge Empatia Units Dinàmiques) neix amb la clara intenció de treballar d’una forma transversal aquells continguts bàsics per a qualsevol programa de tractament. Tant el funcionament del joc com el material emprat és senzill i té un baix cost, val a dir, que després de provar-lo, tot@s les integrants del grup volíem compartir l’experiència amb els nostres grups de treball.
Engrescades amb la gamificació, en aquest moment, el grup d’entusiastes, estem preparant un nou joc on el protagonista principal és el programa de preparació de permisos, però d’aquest ja us en parlarem més endavant.
Elisabet, Elisenda, Marta, Mireia, Núria, Sònia…
