El pasat 22 de maig es va celebrar al CEJFE, e-Motiva’t, una Jornada sobre metodologia motivacional en l’àmbit de l’execució penal. La Jornada era l’espai per a presentar el treball que, durant dos anys, hem dut a terme un grup de professionals, per a estendre les destresses de l’entrevista motivacional a situacions quotidianes de les presons.
En aquest post farem una explicació del treball que hem realitzat, alternant amb les imatges de la presentació que vam fer servir a la Jornada.
Aquesta història té, com totes les històries, un inici. La resumim en la conjunció d’un llibre, una pipa i un vaixell. Tres misteris que intentarem desentranyar seguidament.
El llibre és el punt de partida: La entrevista Motivacional, de Miller i Rollnick. Mític per molts de les persones presents a la Jornada i especialment mític per molts dels professionals de presons.
Representa una manera diferent de relacionar-nos amb les persones per tal de guiar els canvis personals.
L’encàrrec va ser més o menys així: “als anys ’90 a les presons havíem fet l’experiència de formar els professionals en EM, una època recordada com a molt brillant… El que volem ara és “estendre l’esperit i les destreses i de l’EM a situacions quotidianes de presó”.
O sigui, el mateix que ens diu Magritte en el seu famós quadre: es pot pintar una pipa, però no s’ha de confondre la pintura d’una pipa amb una pipa. Miller i Rollnick seria la pipa i nosaltres hem de pintar la nostra pipa.
Per aconseguir aquest objectiu de “estendre l’esperit i les destreses i de l’EM a situacions quotidianes de presó”, vam conformar una CoP de professionals de diferents centres i diferents disciplines (TS, Psico, ES) i ens vam embarcar en aquesta odissea. I com sabeu, les odissees tenen una certa durada i en seu transcurs passen moltes coses. 
Aquesta és una part dels membres de la CoP, que durant dos anys hem estat compartint aquesta experiència única i privilegiada per totes nosaltres.
En aquest procés de coneixement hem tingut bons guies que ens han aportat la seva expertesa i que a modo de estrats s’ha integrat en els nostres coneixements adquirits:
- Manel Muntada > concretar l’encàrrec > treballar sobre situacions tipus
- Núria Tria > reconstrucció etnogràfica de les situacions tipus
- Antoni Gual > aplicar a les situacions tipus l’esperit i les microhabilitats de l’EM
Ha estat un procés de coneixement sorgit d’enfrontar-nos a les inèrcies pròpies de la nostres cultures institucionals i de vincular experiències, sabers, aprenentatges i la seva posada en pràctica.
Hem tornat, com torna Odisseu en aquest quadre de Chirico: un llarg viatge, amb moltes vivències, però amb la certesa de que hem estat navegant rodejats de situacions quotidianes que hem hagut de reconèixer, sobre tot hem hagut de repensar la manera de relacionar-nos amb les persones per tal de guiar els canvis personals.
I d’aquesta odissea portem aquests productes de coneixement que avui presentem:
- un llibre guia conformat per 9 casos de ‘situacions tipus’, els qual estan tractats amb les destreses i l’esperit de l’EM
- 9 vídeos, amb la representació dels casos
I una proposta de continuïtat:
- de disseminació d’aquest coneixement pels centres
- de integrar nous membres al grup i de continuar recuperant casos de situacions tipus i tractar-los amb les destreses i l’esperit de l’EM
Us presentem dos dels vídeos que vam presentar a la Jornada:
- Francisco: “No vull anar a l’escola”
- Igor: “No vull fer el programa”
Un altre tour virtual
