Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Navidad’

23-12-2015 8.12.46 1LA BASSA Especial Nadal 2015

S’apropen dates molt assenyalades; per alguns són dies de tradicions, de festes; per altres es celebra el Nadal religiós. Uns quants podran gaudir d’alguns dies de permís, però per la immensa majoria dels que estem aquí, seran dies de tristesa i d’enyorança, dies on tot transcorre igual que qualsevol altre dia, dies on la rutina s’imposa com un martell per recordar-nos on estem, i tal vegada preguntar-nos el perquè.

Des de la redacció d’aquesta revista, ens volem solidaritzar amb tota la gent que pateix, amb els malalts, amb els desnonats de la vivenda i de la vida, amb els que han de fugir de la gana, de la misèria i de la guerra, amb els privats de llibertats. A tots ells el missatge de que no estan sols i la certesa de que molta gent anònima treballa cada dia amb el desig d’un futur millor.

I per posar un xic d’alegria durant aquesta època, la revista La Bassa, ha organitzat un sorteig de Nadal per tots els interns, d’un lot amb articles que podeu veure dins d’aquesta revista i també en els pòsters que es repartiran per tots els mòduls, on us podeu inscriure de forma gratuïta per poder participar, tan sols heu d’omplir la butlleta que hi trobareu amb el nom i donar-la als bibliotecaris o als delegats de la revista que cada mòdul té. El sorteig es celebrarà el dia 11 de gener i es publicarà el seu nom en la propera revista del mes. Els articles han estat donats de forma anònima i gratuïta per personal del centre i interns.

«Els bells camins es multipliquen allà on creieu que s’acaba la carretera»

J.V. Foix

Molta sort i bones festes!

El Consell de Redacció

Anuncis

Read Full Post »

3-12-2015 9.12.44 1“Qui no ha passat una guerra no te ni idea del que és”... Això m’ho deia el meu avi. Segurament tenia molta raó.

Pel que tinc entès es una situació tan cruel,  desesperada i arbitrària, on la vida de la gent perd tot el seu valor, que per això costa imaginar-la. Normalment a la situació de guerra ens hi aboquen els que manen, per defensar certs interessos polítics, econòmics, religiosos o ideològics. Però no son ells qui es juguen la vida. Ells inciten, espitgen a un grup de gent cap actituds radicals extremes e irracionals fen que sembli que no hi ha més remei que promoure la destrucció de l’altre.

Aquesta febre es pot escampar àmpliament entre la gent si no si fa front d’una manera ferma i decidida qüestionant les consignes i plantejant- se les coses d’una manera més raonada, més humanament racional. Si es sucumbeix a aquesta pressió, la gent pot arribar a deshumanitzar-se tant que es transforma en una massa uniforme i salvatge que només respon a la voluntat dels seus dirigents. Tenim ja coneixement del que ha passat en altres temps.

Sabem a on ens pot dur aquesta dinàmica, la història ens ho recorda. Que hi hagi una lloc al món on una població ha estat submergida en aquesta bogeria no ens ha de arrossegar a nosaltres a respondre de la mateixa manera. Si realment hem avançat en la nostra maduració com a poble i com a individus, hem de ser capaços de donar un altre resposta al conflicte.

Està clar que tenim tot el dret i la raó de sentir- nos agredits. Els atacs a casa nostre per part de certs grups que anomenem “yihadistes” son del tot rebutjables i hem de fer el possible per defensar-nos i combatre’ls. Però això no significa que la nostra resposta hagi de ser llençar un munt de bombes contra ciutats, destruint la població civil. Si algú ens fa mal i responem amb la mateixa acció, tota la raó que podríem tenir com a agredits la perdem.

Els líders del nostre món occidental, els qui manen, sembla que no son capaços de donar una altra resposta. Si ens deixem arrossegar caurem en el comportament salvatge de la guerra i ens deshumanitzarem. Hem d’exigir i pressionar per que siguin capaços de trobar altres maneres de combatre aquesta situació.

Sospito que els hi costa molt donar l’esquena a tants interessos econòmics com tenen amb els països que recolzen al moviments yihadistes, que els hi costa molt deixar de vendre armes que saben que acabaran en mans d’aquests grups, i tantes altres coses que podrien fer per combatre però, es clar, els hi és més fàcil prendre el camí de l’enfrontament bèl·lic. I per això ja estan escalfant l’ambient, es coordinen per fer veure que no hi ha un altre opció, i nosaltres no ens ho hem d’empassar, de cap de les maneres.

Els hi hem de dir ben clar i fort: NO a la guerra. NO en el meu nom.

5è Camí 16 DESEMBRE-GENER (per llegir en pantalla)

5è Camí 16 DESEMBRE-GENER (per a imprimir)

Read Full Post »

%d bloggers like this: