Universo Cultural: el magazine abierto

A punt d’arribar a cap d’any, rebem la boníssima notícia que l’equip de “Universo cultural, el magazine abierto” acaba d’enllestir la segona edició del seu dMagaZine. Amb molt interès i curiositat hem estat escoltant aquest nou treball del grup i ens hem quedat meravellats amb la qualitat de la feina feta i amb la consolidació de tot el que s’havia apuntat en la primera edició. El grup ha aconseguit el gran objectiu que s’havia proposat de llençar un dMagaZine cada mes i no dubtem que podran mantenir aquest repte: materials, capacitats, energies i les seves ganes de fer són evidents!

Des d’aquí van les nostres felicitacions a tot el grup, que fem arribar a través de l’Elisabet i l’Elisenda, les  educadores que estan impulsant aquest projecte al Mòdul 4 del Centre Penitenciari Quatre Camins.

Les seccions d’aquesta segona edició tenen els següent continguts:

• Universo Cultural: Ivailo nos habla de su país, Bulgaria
• NotiFlash: Josep nos trae la noticia del reconocimiento de Unesco a Palestina y en la noticia nacional el fin de ETA
• Tú decides: Agustí nos llevará a la India, con La ciudad olvidada de Hubert Huertas
• Cuina Mix: Ivo nos trae Calabacines con yogur y Banitsa de Calabaza
• Jiwar-Diálogos: conferencias sobre multiculturalidad y unas reflexiones en voz alta
• Me han comentado: todos los rumores del patio

Podeu escoltar el dMagaZine “Universo cultural, el magazine abierto” des d’aquest reproductor

O baixar-lo per a escoltar-lo des del vostre reproductor MP3 clicant en el butó dret del vostre ratolí i “dessant l’enllaç…”: “Universo cultural, el magazine abierto” des d’aquest enllaç

Narratives Digitals

Les Narratives Digitals comencen a aplicar-se en les presons i ja podem oferir una primera mostra. La setmana passada vam ser convidats per l’Oriol, monitor de teatre que impulsa aquesta iniciativa a la Model, i els creadors de les històries, a una projecció de les seves primeres produccions. Va ser un Festival de Narratives molt emocionant: ells són els primers que s’han “atrevit” a aplicar la metodologia i han aconseguit unes magnífiques històries, plenes d’humanitat, de projectes, de il·lusions, de declaracions d’amor a la gent estimada i de ganes de sortir endavant i de refer les vides.

L’Oriol ens presenta l’experiència que estan portant a terme: “En aquest espai us presentem les narratives digitals que han elaborat els interns del Taller de Teatre al Centre Penitenciari Homes de Barcelona (“La Model”) durant els mesos d’octubre i novembre del 2011. Es tracta d’unes narratives modestes en la forma, però carregades d’història. Amb elles volem transmetre que, malgrat els condicionaments de l’entorn carcerari, la precarietat de mitjans tècnics i la inexperiència en TIC dels participants, s’aconsegueix l’objectiu primordial de les ND: l’exercici d’expressar-se i mostrar-se a l’altre.

Per uns dies, els interns han abandonat els pensaments i maldecaps rutinaris i ens han parlat de la seva infància, de l’amistat, de com era la seva vida abans d’entrar a presó… Aquestes històries els han fet obrir, sens dubte. Fins i tot més d’un s’ha emocionat al veure’s a través del mirall de la narració.

Teniu, doncs, l’oportunitat de veure i escoltar fragments vitals d’alguns interns, narrats per ells mateixos, més enllà de l’historial penal”.

A continuació, els participants presenten les seves Narratives Digitals i les seves impressions sobre l’experiència:

• “Quiero agradecer la oportunidad de recordar parte de nuestras vidas. Espero que puedan oir este mensaje, en dedicatoria a nuestra familia y amistades.” José Luís

• “Para mí ha sido una experiencia bonita haber trabajado en esta narración, porque me ha permitido recordar mi vida. También he podido conocer un poco mejor a mis compañeros. Es muy bonito... Invito a mi familia, amigos y a todo aquél que quiera verla.” Rolando

• “Esta historia me ha ayudado a crecer y a no dejarme vencer por las adversidades. Gracias a ello he descubierto cualidades y sentimientos escondidos y dormidos en mí. Doy gracias a mi familia, mis amigos y en especial a mi pareja actual por su apoyo incondicional.” Marcelo

• “La narrativa explica un poco mi vida y mi pensamiento. Deseo recordar que también debemos hacer el bien.” A.

• “Me ha hecho recordar mi pasado y recapacitar para poder tener un futuro mejor junto con los que me rodean. Agradezco haber podido realizar el relato, que me ayuda a vivir mi situación actual más llevadera.” Álex

• “Escribir y plasmar mis pensamientos en este documental ha sido para mí una experiencia gratificante, ya que me permite expresar lo que siento y cómo me siento. Mis sinceros agradecimientos por la oportunidad brindada y por la colaboración para la realización del documental.” Helmer

• “Gracias a las narrativas he podido conocer una parte de la vida de mis compañeros y dar a conocer un poco la mía. Cada narrativa es como una página del diario personal. Invito a que se dejen llevar por la curiosidad.” “Axel Foly”

• “Esta historia sirve para dar un mensaje a la juventud de hoy.” Liroy

• “Mi inspiración fueron mis hijos. Me sentí bien en hacerlo. Con ella enseño parte de mi vida”. Edward

Nos gustaría conocer vuestras opiniones y recibir vuestros comentarios.

Darrera d’aquests dos fets hi ha una llarga història que us expliquem a partir de tres mirades, que resumeixen moltes veus: la de tota la gent que ha participat en la creació de “Universo Cultural, el magazine abierto”.

Julio: “Des de fa anys treballo durant el mes d’agost. Aprofito aquest temps d’aparent calma per a preparar el curs, per fer proves d’experiències que es puguin dur a terme durant l’any. Penso en la marxa que està portant el Projecte AlfaDigital i en el que tenim per endavant. Com fer que les màquines, els ordinadors, es converteixin en eines educatives i de dinamització. Penso també en companyes i companys amb ganes de fer coses: penso en accions que podem emprendre i que integrin les TIC com a eines socioeducatives, de l’educació social.

Abans de l’estiu vam començar a treballar amb les Narratives Digitals, una metodologia que ens ha atrapat i en la qual tenim dipositades moltes expectatives. Les Narratives aniran arribant a les presons, a poc a poc i seran molt mobilitzadores. De fet ja estan entrant de la mà de companys que han decidit donar el pas.

Durant l’estiu buscava poder definir un projecte més lleuger, que pugui tenir una implementació menys complexa i que fos complementari de les narratives.
Fa temps que li donava voltes a un format que em resultava molt atractiu: la Càpsula de la Casa Encendida, una mena de programa de ràdio “encapsulat” per a ser escoltat com a podcast. Pensava que seria interessant partir d’aquest format i provar de fer als centres una mena de revista, de magazine d’àudio que fos una mica hereu de les revistes tradicionals i que pugés ser utilitzat com a eina per diferents activitats.

dmagazines

Vaig traçar un esquema molt tènue del projecte: un magazine digital d’àudio, amb diferents seccions, produït en totes les fases pels propis participants (definició de l’estructura, continguts, lectures, enregistrament, edició de so i efectes, muntatge i distribució), possible de fer amb els equips i programari (Audacity) que comptem en el Projecte AlfaDigital i que fos atractiu i viable… Quatre línies, les idees principals, la metodologia bàsica i un nom: dMagaZines (o sigui, magazines digitals), un logo… I mentre penso en tot això me n’adono que estic pensant amb qui podríem començar a fer un pilot d’aquest projecte.

Fa temps que treballem junts amb l’Elisabet i l’Elisenda i amb Quatre Camins. Portem prop d’un any i mig incorporant les TIC al programa d’Interculturalitat. Al MR4 de Quatre Camins hem muntat ordinadors del projecte Alfadigital. Elles estan treballant durant el mes d’agost!”

“Elisabet: Un mes d’agost intens per la proposta d’en Julio (que no deixa de sorprendre’ns amb nous reptes), i perquè al grup d’educació intercultural no el para ni la calor, ni els reptes, i s’entusiasmen amb el projecte del dMagaZines, amb una facilitat difícil de trobar en aquestes cases…. Aquest entusiasme ens transporta a l’Elisenda i a mi a les aules de la facultat d’educació social, on tantes vegades havíem sentit: “cal vincular a les persones amb la cultura i partir dels seus interessos, així prenen sentit les coses”. Davant de tot això, la resposta no podia ser una altra que SÍ.

Després de fer una crida a la responsabilitat i al compromís amb el grup, iniciem el camí. Un camí que sense ni adonar-nos-en ens submergeix en un procés de redacció d’articles, revisió de materials, recerca de notícies, propostes de seccions, assajos, gravacions…. Els papers, diccionaris, micròfons, auriculars, ordinadors… es fan imprescindibles sobre les taules de l’aula. I què dir de les converses? De cop ens sentim parlant de “cunyes”, “cortinillas” i l’Audacity…. Cada un de nosaltres va trobant el seu paper dins aquest projecte: els redactors, els tècnics, les veus, el presentador, els comentaristes…. Quina força que té aquest grup!!!! I quina sort haver-me topat amb ells. Així doncs, el dMagaZine del mr-4 comença a prendre forma.

Universo Cultural: el magazine abierto

Passa l’estiu i les presons tornen al funcionament habitual: comencen les activitats escolars, els programes específics, els cursos de formació ocupacional… Però, els nois busquen hores d’ on sigui per tal de continuar vinculats amb el projecte. Ni tan sols els canvis de mòdul de persones significatives dins el grup fan trontollar-lo, i continua creixent….”

Elisenda: “… igual que l’optimisme -el gran lema del grup-, encara que l’Elisabet i jo a vegades intentem posar una nota de realisme: “voleu dir que acabarem per l’octubre el primer magazine?” La resposta va ser aplastant: “I tant, això ja ho tenim!” I efectivament teníem el més important: el nom “Universo Cultural, el magazine abierto”, les seccions ja pensades (literatura, notícies, cuina, cotilleos…), escrites i  gravades, les músiques… la pèrdua de la vergonya inicial  (la primera vegada que vaig sentir la meva veu a través de l’ordinador el color vermell va envair les meves galtes) i l’entusiasme per escoltar el resultat de moltes hores de feina i esforços.

Així és, com efectivament, no el vam acabar pel mes d’octubre, però molt poquet va faltar, ja que el divendres dia 11 de novembre del 2011 fèiem la inauguració i l’estrena en públic del primer magazine digital del grup d’Educació Intercultural del mòdul 4 de Quatre Camins. La presència del director, del coordinador d’equips multidisciplinaris, del cap de programes d’educació social, d’en Julio (que ja forma part del grup) i de l’Elena (tots dos de la Unitat de Nous Projectes) no va impactar tant als nois com per deixar-los sense paraules i van fer una presentació dita des del cor, des de la il·lusió, des de la recompensa personal de fer les coses per un mateix i des d’un mateix però pensant en els altres. Crec que l’Elisabet i jo estàvem més neguitoses que ells: Agradarà? Tindrà èxit? La gent entendrà l’essència? Es valorarà tot l’esforç fet?… un munt de preguntes que una hora més tard es diluïen amb una respiració profunda: “ja hem superat l’estrena!”.

Les felicitacions i el suport ens arriben en forma d’energia per plantejar-nos el següent pas: anem a distribuir el nostre magazine. Ara hem de crear xarxa, infraestructura, perquè arribi a molts indrets i perquè moltes persones de dins i fora puguin escoltar les nostres veus, el nostre entusiasme, les nostres idees… i puguin gaudir d’aquest viatge digital igual que ho estem fent nosaltres.

Obrim la porta de l’aula el següent dia d’activitat després de la presentació i ens assalten amb la pregunta: “el nostre pròxim número serà en breu, oi?”; “farem un especial Nadal, no?”. L’Elisabet i jo ens mirem, riem plegades, crec que estem pensant el mateix (uf! Quina feinada, aquests no paren de pensar i de tenir idees!!), “ja veurem”, és la nostra contestació però acte seguit els hi diem: “el següent número ha d’estar pel 16 de desembre. Som-hi?”.

Continuem treballant en:

• la creació de Cursos i comunitats en Moodle
• el desenvolupament de l’AulaVirtual, una plataforma d’e-learning adreçada als interns
• les acreditacions ACTIC des dels centres penitenciaris
• el foment del reciclatge de maquinari i el programari lliure
• l’extensió de l’accés a Internet des dels espais educatius dels centres penitenciaris
• implementar la participació dels centres penitenciaris en el projecte europeu Licos

I des del mes de juny estem impulsant dos nous projectes:

• el projecte DigiTale: la aplicació de la metodologia de les narratives digitals als diferents àmbits socioeducatius de les presons
• el projecte dMagaZine: l’impús d’una xarxa de magazines d’àudio als centres penitenciaris

Totes aquestes actuacions i projectes poden ser consultats al catàleg que teniu a continuació:

Alfabetització per la Pau

Avui, 8 de setembre, és el dia internacional de l’alfabetització.

Enguany dediquem el post a recomanar la lectura del text de Miquel Soler Roca, “Julio Castro, persona buscada a seguir buscando” que reflecteix com la tasca educativa és una tasca de promoció de les persones i els seus drets i de  transformació de condicions socials injustes.

Miquel Soler Roca, català de Corbera de Llobregat, uruguaià de cor, ciutadà del món, ha estat sempre per nosaltres un far, que amb les seves experiències i concepcions ens guia en el nostre treball en el camp educatiu.

]]> http://espaitic.wordpress.com/2011/09/08/en-el-dia-mundial-de-lalfabetitzacio-un-record-als-que-lluiten-per-leducacio/feed/ 0 41.436667 2.144167 41.436667 2.144167 juzino Alfabetització per la Pau http://espaitic.wordpress.com/2011/08/22/puppylinux-una-distribucio-subtil-i-molt-eficient-per-a-recuperar-ordinadors-obsolets/ http://espaitic.wordpress.com/2011/08/22/puppylinux-una-distribucio-subtil-i-molt-eficient-per-a-recuperar-ordinadors-obsolets/#comments Mon, 22 Aug 2011 11:05:53 +0000 XarxaDigital http://espaitic.wordpress.com/?p=1394 ]]> Una nota anecdòtica ens serveix per a introduir aquest post: l’ordinador de l’Apollo XI, amb el qual els astronautes van arribar a la lluna -i van tornar!-, tenia només 4 Kbytes de memoria RAM (no megas ni gigas) y 72 Kbytes de ROM, tenien un display com el d’una calculadora i un teclat de 19 tecles.

Un ordinador actual tindria una llarga vida si no fos per “l’obsolescència” a què està sotmès per requisits de determinat programari propietari i per una lògica de consum més que per la tecnologia en si mateix. Tot i que utilitzem un mínim de les capacitats dels ordinadors que comprem els llencem quan encara tenen una llarga vida.

I nosaltres al projecte AlfaDigital els recuperem i els integrem en les accions socioeducatives que duem a terme. El nostre esquema de recuperació es basa en LTSP (Linux Terminal Server Project): un conjunt d’aplicacions servidores que proporcionen la capacitat d’executar Linux en ordinadors amb poques prestacions de velocitat, tot permetent reutilitzar equips que actualment resulten obsolets pels alts requeriments dels sistemes operatius. Aquest ordinadors són la dotació de les Cyberaules del centres que el projecte AlfaDigital impulsa.

Tot i aquesta solució que permet una recuperació de maquinari per a la seva integració en xarxes, continuem experimentant solucions per a la recuperació d’ordinadors “obsolets” que han de funcionar com a unitats autònomes. Per exemple, una donació d’ordinadors portàtils amb processadors Pentium III i amb 264 Mb de memòria RAM que un organisme oficial ens va aportar.

Hem fet algunes proves i us comentem els resultats.  Hem provat Xubuntu i hem comprovat que les darreres versions ja són massa pesades per aquest tipus de maquinari. Hem consultat un post antic (Diez distribuciones Linux ligeras para uso en equipos poco potentes y/o obsoletos) que ens ha aportat algunes idees per on anar. D’aquí hem derivat a Distrowatch on es recopilen diferents distribucions de Linux: és sorprenent la diversitat, més enllà de les més conegudes i usuals. Distrowatch té un buscador per etiquetes a través del qual podem arribar a les distribucions pensades per a treballar en “equips antics”.

Hem fet proves i finalment ens hem decidit per Puppy Linux, una distribució de Linux què és extraordinàriament petita, però molt eficient. Puppy està pensada per rodar directament en la RAM (a diferència de distribucions de CD live que han d’estar contínuament llegint del CD i carregant la RAM) i això permet que les aplicacions s’iniciïn en el parpellejar d’un ull. Es pot iniciar des d’una memòria USB, des d’un CD, fins i tot des d’un disquet (!) i també es pot instal·lar al disc dur.

Nosaltres hem optat per la instal·lació en disc dur (tot i que els promotors insisteixen en les avantatges de fer córrer Puppy des de qualsevol altre mitjà).

La instal·lació és molt senzilla i ràpida, així com la coexistència amb altres sistemes operatius: fins i tot es pot instal·lar en la mateixa partició.

I sigui qual sigui la forma que hàgim triat per fer servir Puppy, una vegada el sistema s’ha iniciat ens permet instal·lar paquets que inicialment no porta la distribució: navegadors (Firefox, Opera, Chrome…), editors de text (instal·la  de serie l’Abiword i es poden baixar variants de l’OpenOffice), editors d’imatge (instal·la  l’Inkscape i es pot descarregar Gimp), de vídeo i d’àudio (Audacity).

Sorprèn la lleugeresa del funcionament així com la seva estètica (tot i que no arriba als interfaces de les grans distribucions) però sobre tot la seva funcionalitat: està organitzat en wizards que faciliten les tasques habituals d’instal·lació i de configuració.

En resum, una distribució a tenir molt en compte per a continuar aprofitant equips en les nostres accions, que en el temps que corren això és, d’alguna manera, “arribar a la lluna”.

Una de les activitats pilot de l’AulaVirtual va ser el curs “I això és art?”, que vam desenvolupar entre els mesos d’abril i juliol al Punt TIC del CP Lledoners.

I això és art?

El curs va estar destinat al grup d’interns dinamitzadors de les Cyberaules dels mòduls i els seus objectius han estat:

• Familiaritzar els dinamitzadors amb un entorn virtual d’aprenentatge, Moodle en aquest cas
•  Testar el curs abans d’estendre’l a les Cyberaules per part dels propis dinamitzadors, potenciant  així el seu paper i la seva implicació en la tasca que desenvolupen
• Reflexionar i debatre sobre què és l’art a llarg de 5 blocs temàtics i una avaluació final

El tema central del curs era l’estètica i l’art i això ha donat la possibilitat d’incloure molt material gràfic en la seva estructuració, fent-lo visualment atractiu.

Però a més de l’estructuració del curs i el seu contingut, el més interessant i innovador ha estat el procediment de treball. El curs proposava diversos fòrums de debat sobre la temàtica que es desenvolupava i un fòrum general de millora del curs en el que s’ha recollit opinions, crítiques i punts millorables del curs i de l’entorn virtual com a eina d’aprenentatge per part dels propis interns.

Al mateix temps es va utilitzar el fòrum com a eina clau per assolir la interacció entre tots els participants i potenciar la filosofia constructivista en que es base el Moodle.

Durant els mesos que va durar el curs, l’AulaVirtual va permetre que els interns dinamitzadors –des del Punt TIC del CP Lledoners- i els tècnics de la Unitat de Nous Projectes –des de Barcelona- participéssim en els debats i intercanviéssim punts de vista sobre els temes proposats. Això ha permès establir un canal de comunicació entre el Centre i l’exterior i mantenir un sistema de treball basat en la virtualitat afavorint la pràctica i la vivència directa d’un aspecte de l’alfabetització digital difícil de ser tractat en un entorn tancat.

Altra experiència innovadora i de gran motivació pels participants va ser la utilització del xat com a eina educativa. Durant la Jornada TIC i Presó del programa Compartim del passat 2 de juny es va realitzar una connexió en directe entre el Punt TIC del CP Lledoners i el CEJFE i es va encetar un xat sobre el que significava el curs “I això és art?”, el que els estava aportant i el que opinaven sobre l’aprenentatge amb una plataforma virtual. El mateix xat també va permetre fer una transmissió de les presentacions que s’estaven fent a la Jornada, en forma de petits missatges que anaven sent comentats pels participants des del Punt TIC. Tot plegat, una mostra de la potencialitat de les TIC en l’àmbit educatiu de les presons i de la seva implantació als centres penitenciaris.

I totes aquests experiències ens han servit també com a banc de proves de l’AulaVirtual, en tant que entorn destinat al treball directe amb els interns i de les diferents possibilitats de connectivitat.

El curs ha finalitzat. Ha arribat l’hora de fer balanç. Són molt els aspectes positius que destaquem: grau d’implicació dels participants, interès per un tema inicialment allunyat de les seves motivacions, demanda de més cursos d’aquest tipus, aprenentatge de la matèria i desenvolupament de competències informàtiques,…

També dintre de la valoració hem de plantejar-nos aspectes a millorar de  cara a la propera temporada com són l’ampliació de la participació al curs d’interns d’altres centres i aprofitar l’experiència per a potenciar l’ús dels entorns virtuals i la connexió dels centres amb actors externs.

Per tots nosaltres, “I això és art?” ha constituït una oportunitat magnífica d’aprenentatge i de consolidació de la presència de les TIC en els centres penitenciaris que ens encoratja a continuar treballant en aquesta línia.

A child prepares food for Iftar (evening meal) before the breaking of fast on the first day of Ramadan at Memon Mosque in Karachi, Pakistan on September 2, 2008. (REUTERS/Athar Hussain)

Avui ha començat el Ramadà (الرمضان).  Ramadà, que és el nom del novè mes del calendari musulmà, i també uns dels cinc pilars de l’Islam, és una festivitat de gran càrrega religiosa i espiritual però també social, de solidaritat, de trobada amb els altres i de reconciliació. L’aspecte més difós és el dejú (Sawm) que durant aquest mes es compleix des del trenc d’alba (Fajr) fins la posta de sol (Maghrib).

Cada jornada del Ramadà comença amb un àpat just abans de la sortida del sol, es continua amb el dejú i la feina durant tot el dia i es finalitza amb el trencament del dejú (Iftar), que tradicionalment es fa amb dàtils i aigua, segons recomanava el Profeta Muhammad. Dintre de la cuina vinculada amb aquesta festivitat destaca la harira, una sopa en base a carn, verdures i llegums i també una gran varietat de dolços i pastes.

Durant aquest mes hi han diferents dates que són molt significatives pels musulmans, com ara Laylatu-l-qader ( Nit del destí), que commemora la nit en que Muhammad va rebre la revelació de l’Alcorà. També és una data important l’Aid al fitr (عيد الفطر) que és la festa  que finalitza el mes de dejú.

A través d’Internet també es celebra el Ramadà. L’Alcorà per llegir o per a escoltar, fòrums per a intercanviar informació, l’horari del salat o oració, postals per felicitar la festivitat, són alguns dels aspectes a destacar. També destaquem la web del Consell Islàmic Cultural de Catalunya, al qual pertanyen els imams que assisteixen els interns dels centres penitenciaris, que aporta molta informació de les comunitats a Catalunya.

Han estat 15 històries que ens continuen atrapant amb la seva força i emotivitat cada vegada que les tornem a visionar. En conjunt, una experiència amb un sabor totalment Compartim!

El taller ens ha permès viure directament la potencialitat i la versatilitat de les ND:

• estimulen la nostra imaginació, l’expressió oral i escrita i la nostra creativitat
• enceten processos reflexius i investigatius: fer-nos preguntes, buscar respostes, documentar-nos
• produeixen relats molt atractius amb una tecnologia molt accessible
• possibiliten compartir punts de vista personals i vivències molt directes, sobre processos comuns i més generals
• situen la mirada en els protagonistes i valoritzen aquest nivell en la descripció i explicació de la realitat
• serveixen també per narrar les nostres històries dintre d’organitzacions (i per reflexionar sobre elles i explicar-les)

De cara a la tornada de vacances volem continuar aprofundint amb les possibilitats de les ND: aplicació als projectes socioeducatius en que estem involucrats, posar a prova la seva capacitat com a eina de comunicació d’experiències, estendre el seu ús al nivell de les persones amb les quals treballem…
Tenim molts plans amb les Narratives Digitals i  farem una nova edició del Taller. Consulteu el programa i si podeu reservar les dates i participar, gaudirem junts d’aquesta experiència.

I com que encara no tenim definits els continguts públics de les ND produïdes al Taller, us deixem aquesta petita mostra: un exercici tècnic que tot i que l’anomenem una (pseudo)narrativa digital reflecteix algunes de les coses que hem comentat abans.

Bones i reparadores vacances!

Perquè estem impulsant aquesta iniciativa?

En primer lloc perquè l’AulaVirtual crea un entorn de col·laboració entre els diferents professionals dels centres: es poden, per exemple, preparar de manera col·laborativa cursos i compartir-los entre diferents professionals i diferents grups.

En segon lloc, perquè permet la possibilitat d’estendre aquesta col·laboració més enllà d’un centre: es podrien, per exemple, compartir cursos entre diferents centres i, el que ho fà més interessant encara,es podrien formar grups d’interns de diferents centres penitenciaris.

En tercer lloc, perquè l’AulaVirtual permet la participació de manera permanent o puntual de personal extern als centres. Per exemple, docents o dinamitzadors situats fora dels centres poden impartir i dinamitzar mòduls de formació, de manera virtual en cursos amb interns.

A més d’aquestes avantatges socio-educatives, l’AulaVirtual, en estar basada en Moodle ofereix també un entorn “segur” de treball: els cursos poden reunir la major part dels recursos que utilitzen i les activitats es fan dintre de l’entorn virtual. Moodle permet també administrar diferents nivells de permisos als usuaris, cosa que enrobusteix aquesta “seguretat”. Com a detall d’aquestes possibilitats, durant la passada Jornada TIC i Presó, vam utilitzar el xat (eina de Moodle) com a instrument de la participació sincrònica dels interns dinamitzadors de les Cyberaules en la presentació de l’experiència sobre el seu paper en la formació d’altres companys per l’ACTIC i en el curs “I això és art?”.

Quins usos estem fent?

Hem iniciat el projecte de l’AulaVirtual de manera pilot amb el grup d’interns dinamitzadors de les Cyberaules del Centre Penitenciari de Lledoners (Bages), a través d’un curs que s’anomena “I això és art?”. L’experiència ha estat altament motivadora per tothom i d’una gran riquesa: us contarem tots els detalls en un proper post.

També hem instal·lat en l’AulaVirtual el curs “Interculturalitat“, que vam desenvolupar amb la CoP d’educadors socials del programa Compartim i estem duent a terme una prova pilot amb interns del CP Figueres.

L’AulaVirtual és un projecte que ja ha superat la fase pilot i que a partir del setembre estarà obert a tothom que vulgui fer-ne ús: mestres, educador=s socials, monitor=s, psicòleg=s, pedagog=s… i personal que duen a terme projectes als centres.

Tot plegat, un projecte basat en Moodle, què és programari lliure i que estarà dinamitzat per la gent compromessa amb l’educació i l’aplicació de les TIC en el nostre àmbit.