Puppy Linux, una distribució subtil i molt eficient per a recuperar ordinadors "obsolets"

Una nota anecdòtica ens serveix per a introduir aquest post: l’ordinador de l’Apollo XI, amb el qual els astronautes van arribar a la lluna -i van tornar!-, tenia només 4 Kbytes de memoria RAM (no megas ni gigas) y 72 Kbytes de ROM, tenien un display com el d’una calculadora i un teclat de 19 tecles.

Un ordinador actual tindria una llarga vida si no fos per “l’obsolescència” a què està sotmès per requisits de determinat programari propietari i per una lògica de consum més que per la tecnologia en si mateix. Tot i que utilitzem un mínim de les capacitats dels ordinadors que comprem els llencem quan encara tenen una llarga vida.

I nosaltres al projecte AlfaDigital els recuperem i els integrem en les accions socioeducatives que duem a terme. El nostre esquema de recuperació es basa en LTSP (Linux Terminal Server Project): un conjunt d’aplicacions servidores que proporcionen la capacitat d’executar Linux en ordinadors amb poques prestacions de velocitat, tot permetent reutilitzar equips que actualment resulten obsolets pels alts requeriments dels sistemes operatius. Aquest ordinadors són la dotació de les Cyberaules del centres que el projecte AlfaDigital impulsa.

Tot i aquesta solució que permet una recuperació de maquinari per a la seva integració en xarxes, continuem experimentant solucions per a la recuperació d’ordinadors “obsolets” que han de funcionar com a unitats autònomes. Per exemple, una donació d’ordinadors portàtils amb processadors Pentium III i amb 264 Mb de memòria RAM que un organisme oficial ens va aportar.

Hem fet algunes proves i us comentem els resultats.  Hem provat Xubuntu i hem comprovat que les darreres versions ja són massa pesades per aquest tipus de maquinari. Hem consultat un post antic (Diez distribuciones Linux ligeras para uso en equipos poco potentes y/o obsoletos) que ens ha aportat algunes idees per on anar. D’aquí hem derivat a Distrowatch on es recopilen diferents distribucions de Linux: és sorprenent la diversitat, més enllà de les més conegudes i usuals. Distrowatch té un buscador per etiquetes a través del qual podem arribar a les distribucions pensades per a treballar en “equips antics”.

Hem fet proves i finalment ens hem decidit per Puppy Linux, una distribució de Linux què és extraordinàriament petita, però molt eficient. Puppy està pensada per rodar directament en la RAM (a diferència de distribucions de CD live que han d’estar contínuament llegint del CD i carregant la RAM) i això permet que les aplicacions s’iniciïn en el parpellejar d’un ull. Es pot iniciar des d’una memòria USB, des d’un CD, fins i tot des d’un disquet (!) i també es pot instal·lar al disc dur.

Nosaltres hem optat per la instal·lació en disc dur (tot i que els promotors insisteixen en les avantatges de fer córrer Puppy des de qualsevol altre mitjà).

La instal·lació és molt senzilla i ràpida, així com la coexistència amb altres sistemes operatius: fins i tot es pot instal·lar en la mateixa partició.

I sigui qual sigui la forma que hàgim triat per fer servir Puppy, una vegada el sistema s’ha iniciat ens permet instal·lar paquets que inicialment no porta la distribució: navegadors (Firefox, Opera, Chrome…), editors de text (instal·la  de serie l’Abiword i es poden baixar variants de l’OpenOffice), editors d’imatge (instal·la  l’Inkscape i es pot descarregar Gimp), de vídeo i d’àudio (Audacity).

Sorprèn la lleugeresa del funcionament així com la seva estètica (tot i que no arriba als interfaces de les grans distribucions) però sobre tot la seva funcionalitat: està organitzat en wizards que faciliten les tasques habituals d’instal·lació i de configuració.

En resum, una distribució a tenir molt en compte per a continuar aprofitant equips en les nostres accions, que en el temps que corren això és, d’alguna manera, “arribar a la lluna”.

About these ads